A València, una de les coses que més m'estime és passar exactament 19 dies seguits de festa -i quasi sempre, estirant un poc el període fins el dia següent, el dia 20-.
Des del primer dia del mes de març ja tenim les mascletades a les 14.00 h, el dia 15 plantem les falles i el 19 les cremem. I per què les cremem? Molta gent que ve des de fora de la nostra ciutat s'ho pregunta: ¿Y por qué queman esos monumentos tan bonitos? Qué pena..." I aquest tipus de preguntes es fan tots els anys, perquè sempre gaudim les nostres festes amb tot el món que vinga i vulga celebrar amb nosaltres part de la nostra cultura.
Fa uns dies vaig veure l'anunci d'Amstel, relacionat amb les falles i, en concret, respecte la cremà.
Em va parèixer un anunci preciós i em va sobtar la frase quemamos las fallas para quemar lo que nos disgusta. Em va fer pensar en tot allò que voldria que se n'anara ben lluny i no tornara, com els problemes de salut -ja no sols meus, sinó de tot el món-, que desapareguera la fam en el món, que famílies deixaren de ser desnonades, que no hi haguera patiment, que es deixara de maltractar persones i animals cada dia, que la justícia fóra més justa i que tot allò que fins ara no ha funcionat com s'esperava, canvie. Que es tingueren més en compte les persones majors, que els valors morals com l'educació no canviaren i que ser respectuós fóra un dels principis de cada persona per poder conviure en el gaudi de la calma.
Que canvie la forma que tenen els polítics d'actuar, que pensen més en nosaltres... que el fum de les falles cremant-se faça desaparèixer tot allò incòmode que és present en aquests moments, que les persones pensaren un poc més en qui els envolta i deixaren de mirar-se tant el melic per donar pas de nou al companyerisme, a l'amistat, a les relacions personals. Que les coses no siguen fàcils no significa que les hagen de posar més difícils...
A eixes persones... Els desitge que l'olor del fum del foc el dia 19 de nit els faça pensar com són, com fan sentir el món que els envolta i, abans que res, es pregunten si de veres les falles fan renàixer les coses bones deixant lluny les roïnes, deixaran que així siga perquè la vida passa i les persones també, però hi ha algunes amb les quals has compartit tant que, en anys, pensarem en aquells temps... Aquells temps que ara ens pertanyen i no aprofitem. Anys que no s'oblidaran, anys en què creixem mentalment a una velocitat sorprenent, anys en què coneixem persones increïbles, anys que ens obren portes, anys que són dignes de compartir amb la gent amb la qual has viscut tant durant temps enrere i ara et fa sentir una mena de nostàlgia i no entens la raó, després de tot...
Temps per recapacitar. Per a tots els valencians i valencianes. Per a tota la gent que ens visita. Per als amics que estaven al teu costat i ara ja no. Per als companys que ho eren i ara ja no. Per als familiars amb els quals has barallat en algun moment. Per a eixe veí que ahir no et va saludar i et va sentar malament. Per als professors i professores. Per a eixes persones que vas conèixer un dia en un curs i saps que no oblidaràs. Per a aquells que t'intenten enfonsar i saben que no poden aconseguir-ho. Per a aquells que s'esforcen en fer-te somriure cada dia amb un missatge. Per a aquells que han decidit triar un camí diferent perdent la relació existent que hi havia. Per a tots i totes... Penseu. Recapaciteu. Reflexioneu. Com més us agrade, però feu-ho.
«...Que el fum, el foc i el canvi de ninots a cendres aconseguisca el mateix en les persones: obrir portes que ja estaven obertes abans i, sense saber exactament amb quina ràfega de vent, en tornar les vas trobar tancades...»
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Escriu-me ací: