Per què cremem les falles?

A València, una de les coses que més m'estime és passar exactament 19 dies seguits de festa -i quasi sempre, estirant un poc el període fins el dia següent, el dia 20-. 

Des del primer dia del mes de març ja tenim les mascletades a les 14.00 h, el dia 15 plantem les falles i el 19 les cremem. I per què les cremem? Molta gent que ve des de fora de la nostra ciutat s'ho pregunta: ¿Y por qué queman esos monumentos tan bonitos? Qué pena..." I aquest tipus de preguntes es fan tots els anys, perquè sempre gaudim les nostres festes amb tot el món que vinga i vulga celebrar amb nosaltres part de la nostra cultura.

Fa uns dies vaig veure l'anunci d'Amstel, relacionat amb les falles i, en concret, respecte la cremà. 

Em va parèixer un anunci preciós i em va sobtar la frase quemamos las fallas para quemar lo que nos disgusta. Em va fer pensar en tot allò que voldria que se n'anara ben lluny i no tornara, com els problemes de salut -ja no sols meus, sinó de tot el món-, que desapareguera la fam en el món, que famílies deixaren de ser desnonades, que no hi haguera patiment, que es deixara de maltractar persones i animals cada dia, que la justícia fóra més justa i que tot allò que fins ara no ha funcionat com s'esperava, canvie. Que es tingueren més en compte les persones majors, que els valors morals com l'educació no canviaren i que ser respectuós fóra un dels principis de cada persona per poder conviure en el gaudi de la calma. 

Que canvie la forma que tenen els polítics d'actuar, que pensen més en nosaltres... que el fum de les falles cremant-se faça desaparèixer tot allò incòmode que és present en aquests moments, que les persones pensaren un poc més en qui els envolta i deixaren de mirar-se tant el melic per donar pas de nou al companyerisme, a l'amistat, a les relacions personals. Que les coses no siguen fàcils no significa que les hagen de posar més difícils...

A eixes persones... Els desitge que l'olor del fum del foc el dia 19 de nit els faça pensar com són, com fan sentir el món que els envolta i, abans que res, es pregunten si de veres les falles fan renàixer les coses bones deixant lluny les roïnes, deixaran que així siga perquè la vida passa i les persones també, però hi ha algunes amb les quals has compartit tant que, en anys, pensarem en aquells temps... Aquells temps que ara ens pertanyen i no aprofitem. Anys que no s'oblidaran, anys en què creixem mentalment a una velocitat sorprenent, anys en què coneixem persones increïbles, anys que ens obren portes, anys que són dignes de compartir amb la gent amb la qual has viscut tant durant temps enrere i ara et fa sentir una mena de nostàlgia i no entens la raó, després de tot...

Temps per recapacitar. Per a tots els valencians i valencianes. Per a tota la gent que ens visita. Per als amics que estaven al teu costat i ara ja no. Per als companys que ho eren i ara ja no. Per als familiars amb els quals has barallat en algun moment. Per a eixe veí que ahir no et va saludar i et va sentar malament. Per als professors i professores. Per a eixes persones que vas conèixer un dia en un curs i saps que no oblidaràs. Per a aquells que t'intenten enfonsar i saben que no poden aconseguir-ho. Per a aquells que s'esforcen en fer-te somriure cada dia amb un missatge. Per a aquells que han decidit triar un camí diferent perdent la relació existent que hi havia. Per a tots i totes... Penseu. Recapaciteu. Reflexioneu. Com més us agrade, però feu-ho. 

Per tancar aquesta breu entrada sobre les falles, la renovació espiritual i el canvi personal, us deixe una frase que, per a aquestes dates, sembla un tant apropiada...:

«...Que el fum, el foc i el canvi de ninots a cendres aconseguisca el mateix en les persones: obrir portes que ja estaven obertes abans i, sense saber exactament amb quina ràfega de vent, en tornar les vas trobar tancades...»

Aprenentatge, comunicació i màrqueting lingüístic en el món digital

Bon dia! Buenos días! Bos días! Egun on!

Crec que, després de l'experiència viscuda al curs de la Diputació de València m'era obligatori escriure una entrada contant tot allò que he viscut durant els tres dies de durada que va tenir, a mode de síntesi i sota el meu punt de vista.

En primer lloc, m'agradaria fer una recapitulació dels moments que van donar començament al curs i aquells que em van parèixer més importants, sense deixar de costat d'altres tot i no parlar d'ells en aquesta entrada.

Aquesta imatge va suposar l'inici del que va ser, més tard, sinònim d'aprenentatge, de conèixer gent meravellosa en tan poc temps, de motivació personal, de col·laboració, de companyerisme i, sobretot, de fer-me sentir una més entre tots els professionals que hi eren al curs. 

Després de comprometre'm a assistir-hi i abans que començara, vaig interactuar via Twitter amb Iñaki Murua, un dels tres participants que ens va oferir els seus coneixements sobre estratègies d'aprenentatge de llengües durant la jornada de dimecres i també amb Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. El fet que m'incloguera en els tuits Iñaki Murua em va implicar en els aspectes que anava a tractar en la sessió, amb la qual cosa encara vaig tindre més interés, així que puc dir que integrar-me va ser una molt bona #estratègia ;-) 

"I què és 'estratègia'? Estratègica eres tu."

Reconec que un dels missatges que més em va sorprendre i em va fer il·lusió va ser aquest:

Per un moment vaig sentir que formava part de l'equip, tot i ser estudiant, per poder realitzar la tasca de community manager del curs. Vaig acceptar la proposta d'immediat i el resultat va ser fer el seguiment dels tallers de Nel Vidal, Iñaki Murua i Daniel Cassany via Twitter a través dels hashtags #NelVidal, #estratègies, #estrategias i #DCassany.

Els diferents tècnics lingüístics d'alguns ajuntaments em van fer promoció via Twitter per poder seguir les tres sessions, la qual cosa em va agradar pel fet de poder col·laborar d'alguna manera en el curs. Vaig parlar amb gent que feia temps no veia, com el tècnic i company que vaig tindre durant la meua estada a l'Oficina Municipal de Promoció del Valencià (OMPV) de l'Ajuntament d'Alaquàs i vaig conèixer altre tècnic lingüístic amb el qual vaig interactuar també via Twitter, responsable del Gabinet de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Sagunt. Tot i haver parlat molt poc, espere retrobar-lo prompte, a ell i a la resta dels participants, així com la tècnica lingüística de l'Ajuntament de Moncada. 

Les tres sessions em van parèixer molt interessants i entretingudes, tenien una durada de cinc hores cadascuna amb el corresponent descans per esmorzar però reconec que vaig aprendre moltíssim i se'm van fer molt curtes. M'agradaria donar les gràcies públicament per poder tenir accés als documents que van fer servir en les presentacions perquè són de molta utilitat, sobretot per a mi, que encara sóc estudiant. 

Un dels aspectes més positius als quals arribe fent una reflexió del curs és que vaig acabar-lo amb moltíssimes ganes d'aprendre gallec i euskara -com diria el senyor Murua, L5 i L6, en el meu cas-. Però el més important és que no sols jo vaig sentir eixes ganes i motivació, també ell i Nel Vidal, per aprendre la meua llengua, la qual cosa em fa sentir agraïda perquè veure com hi ha interés en conèixer el valencià i aprendre'l fa que se'm dibuixe un somriure!

D'altra banda, per desgràcia no vaig tindre oportunitat de parlar amb Daniel Cassany i donar-li l'enhorabona el tercer i últim dia del curs, però he de dir des d'ací que em va semblar una sessió molt interessant. Va tractar temes com les xarxes socials, molt de moda en aquesta època, de com en fem ús i quina manera tenim d'aministrar-les, entre d'altres temes. 

El segon dia del curs no volia que arribara el tercer perquè suposava la finalització d'aquest i estava realment contenta amb l'experiència viscuda, però com diuen: "todo lo bueno se acaba", espere poder assistir la propera vegada que s'organitze perquè va ser una experiència inoblidable. 

Finalment, vull agrair-li a Immaculada Cerdà les paraules que em va dedicar per haver assistit i col·laborat. Realment va estar un plaer formar part de tots vosaltres durant els tres dies i que, gràcies al curs, he conegut persones que m'estan aportant molts coneixements tot i haver finalitzat aquest. Via Twitter, via Facebook i a través dels arxius compartits en GDrive i/o Dropbox, tinc material per continuar ampliant les meues competències dels temes que van tractar i per continuar amb el meu propòsit d'aplicar els meus coneixements de gallec i euskara.

Gràcies a tots i a totes per donar-me l'oportunitat de ser la "secretària" i relacionar-me amb vosaltres. 

Hasta luego!

Fins després!

Ata logo!

Gero arte!